OVIDI ENAMORAT: POESIA ELEGÍACA D’AMOR
. Amors (Amores)
La va escriure quan encara era molt jove. El tema de gairebé totes les 51 elegies que la componen és l'amor, tant en el seu vessant noble com en el sensual. Aquesta seva primera obra ja traspua el gust per les aventures i conquestes amoroses i retrata una Roma, ja en el cim del seu poder, plena d'intrigues amoroses i una societat abocada al plaer. Hi són especialment perceptibles les influències de Catul, Tibul i Properci.
Heroides (Heroides)
Va ser redactada en dues sèries. La primera és un conjunt de quinze poemes en forma de cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega als seus marits o amants absents. No tenen cap model grec ni llatí, tot i que els temes són extrets fonamentalment de l'èpica i la tragèdia gregues, per exemple n'hi ha una de Penèlope a Ulisses. Una excepció és l'epístola de Dido a Eneas, inspirada en l'Eneida, si bé en dóna una visió contrària a la de Virgili: segons Ovidi, que no creu en la missió d'Eneas, aquest no hauria d'haver abandonat Dido. En totes elles el poeta demostra un profund coneixement de la psicologia de les dones. La segona sèrie, escrita uns anys més tard, són tres parells de cartes, també de motiu mitològic. Cada parell consisteix en la carta d'un home i la resposta d'una dona, per exemple Paris i Hèlena.
L'obra que Ovidi va compondre a Tomis durant l'exili a què el va condemnar August consisteixfonamentalment en dos reculls d’elegies, les Tristes (Tristia) i les Pòntiques(Epistulae ex Ponto), 5 llibres (50 elegies) i 4 llibres (46) respectivament. Aquestes elegies adopten la forma de cartes enviades a diversos destinataris, entre els quals la seva esposa, amics i enemics, August i polítics opositors a l’emperador. En les elegies d’exili els temes són recurrents: la queixa desesperada per la seva situació, la demanda per intercedir a favor seu davant el príncep, la súplica pel perdó fins a rebaixar-se a l’adulació i l’enyorança de la vida feliç passada i de les persones estimades que va deixar a Roma. És una poesia que neix del dolor i, per aquest motiu, resulta més sincera i profunda que l’anterior. El que pretén Ovidi amb aquestes cartes és sobretot no ser oblidat a Roma i remoure l’opinió pública perquè August li aixequi el càstig.
OVIDI MESTRE D'AMOR: POESIA DIDÀCTICA AMOROSA
Ovidi va escriure alguns poemes de tema eròtic que parodiaven la poesia didàctica.
Art amatòria (Ars amatoria)
En aquesta obra, coneguda també per Art d’estimar, Ovidi vol ensenyar la pràctica de la seducció amb l’objectiu de la unió carnal extramatrimonial. L’Art amatòria té tres llibres. Els dos primers van adreçats als homes, mentre que el tercer es dirigeix a les dones:
El llibre I explica on és possible trobar les dones -els llocs públics, sobretot en els espectacles- i els recursos per conquistar-les: cartes, regals, l’elegància, la galanteria, les promeses, els mitjans de pressió psicològica com llàgrimes, petons...
El llibre II ensenya la manera de conservar l’amant. Les instruccions són: ser afectuós, agradable i complaent, fer compliments i regals -i especifica quina mena de regals-, dissimular les infidelitats tant les pròpies com les de l’amiga, provocar gelosia de vegades, ser discret, i aconseguir que el plaer sexual sigui compartit.
El llibre III dóna consells a les dones sobre els mitjans per embellir-se, la instrucció que han de tenir (poesia, dansa, música), les armes psicològiques (rialla, plaer), la conducta envers l’amant, com eludir la vigilància del marit o del guardià.
Remeis d’amor (Remedia amoris)
Ovidi va escriure aquesta obra justament per esborrar la mala impressió causada per l'Art amatòria: hi explica com no deixar-se seduir i com alliberar-se de l'amor, per exemple concentrant-se en els defectes de l'estimada o procurant trobar-la just després de llevar-se, sense maquillatge i desarreglada. De fonts epicúries i estoiques prové la idea, present en aquesta obra, que l'amor és una forma de demència. Així els Remeis d'amor es presenten com una guia espiritual per a una vida més sana i racional. De tota manera, com que manté el mateix to enjogassat no li serveix per disculpar-se de l'Art amatòria.
Cosmètics per a la cara de la dona (Medicamina faciei feminae)
És un receptari de cosmètics del qual es conserven uns cent versos.
OVIDI I ROMA: POESIA DIDÀCTICA PATRIÒTICA
Fastos (Fasti)
El pla d'aquest poema d'Ovidi -4.772 versos en sis llibres- era descriure dia a dia les festivitats i els diversos ritus del calendari romà i explicar-ne els orígens. Consisteix en una combinació d'erudició hel·lenística a l'estil de Cal·límac, de temes de la història romana i d'al·lusions propagandístiques del govern d'August. És l'únic poema d'Ovidi que pretén celebrar la Roma d'August i adular el príncep i la seva família. Tanmateix resulta frívola i massa plena de mites grecs per tenir una intenció patriòtica. Per altra banda solament va arribar a completar la part corresponent a mig any, ja que l'exili va interrompre'n la realitació
4.5.LES METAMORFOSIS
Les Metamorfosis (Metamorphosis) d'Ovidi és un extens poema d'uns 12.000 hexàmetres dividits en 15 llibres que recullen 250 mites i llegendes grecs i romans amb la característica comuna de la transformació de personatges i éssers en animals, plantes, constel·lacions, en un seguit continu presentat en ordre pretesament cronològic des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar. Així doncs consisteix en una mena d'història mítica del món, que, després de començar amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi (primers episodis del llibre I), es divideix en tres parts: primer els protagonistes són divinitats, després hi ha narracions sobre herois i heroïnes i finalment les figures que els antics consideraven històriques tot arrencant de la guerra de Troia. Donen unitat a l'obra la presència constant del canvi, l'ordenació temporal i la continuïtat entre episodis proporcionada per una àmplia gamma de recursos de transició molt enginyosos. El més freqüent d'aquests és la concatenació de personatges. Per exemple en el primer llibre passa de les formacions naturals d'animals a l'aparició de Pitó i tot seguit de la seva mort a mans d'Apol·lo al mite d'Apol·lo i Dafne.
Els trets de les Metamorfosis fan difícil encasellar-les en un gènere concret. De tota manera és una obra pròxima a l'èpica si tenim en compte característiques com la mètrica, el seu caràcter narratiu, la seva llargària i molts dels seus temes i personatges, típicament èpics. Tanmateix, a diferència de l'epopeia tradicional, li manca un protagonista i una unitat de narració. Es podria considerar un tipus especial d'èpica, èpica de les emocions, especialment de l'amor, al qual Ovidi dóna molta importància en els mites que conta. En realitat no pertany de manera absoluta a cap gènere, sinó que presenta una gran diversitat d'estils, perquè cada episodi és tractat amb l'estil que el poeta creu més adient. És didàctic al començament, quan descriu el
naixement del món, amb evidents influències filosòfiques, esdevé èpic quan relata la ira de Júpiter i el diluvi, pren un to entre elegíac i bucòlic en el mite d'Apol·lo i Dafne, mentre que la narració dels amors de Júpiter i Io té molts elements de comicitat. Altres passatges són tràgics o himnes. Així doncs, a les Metamorfosis la varietat i el canvi són incessants, fent honor al seu títol i al seu tema: canvien els personatges, els escenaris, els arguments, el tractament...
No hay comentarios:
Publicar un comentario