LA POESIA ÈPICA: VIRGILI

Un poema èpic és un poema llarg, format de milers de versos, que ens parla de les gestes i les aventures dels herois i personatges mitològics d’una edat molt llunyana, sense temps visible.
 La poesia èpica llatina es basa en la poesia grega, sobretot en Homer, la Ilíada i l’Odissea, que ens expliquen el cicle troià i la tornada d’Ulisses a casa. El vers que s’utilitza en aquests poemes és l’hexàmetre, un vers format per sis parts (o peus). Homer serà el model que seguiran els autors llatins. 

EL SEGLE D’OR DE LA LITERATURA LLATINA 

Es denomina època augusta o daurada el període comprès entre la mort de Ciceró (43 aC) i la d’August (14 dC). Els romans, cansats com estaven de les guerres civils, van poder gaudir de la pau d’August, qui va ser el primer  a alliberar Roma del clima d’incertesa . Això va afavorir també la transformació de la literatura. Un dels amics d’August va ser Mecenes, ric defensor de les arts, i entre els protegits de Mecenes s’hi van comptar Virgili i Horaci. Aquests dos poetes i l’historiador Tit Livi van produir obres destinades a infondre als romans l’antiga moralitat i a imbuir-los d’orgull patriòtic. 

 PVBLIVS VERGILIVS MARO 

Publius Vergilius Maro va néixer en un poble a propde Màntua l’any 70 aC, durant el primer consolat de Pompeu i Cras. Als dotze anys els seus pares el van enviar a Cremona per cursar els estudis de gramàtica. Després de vestir la toga viril, estudià retòrica i filosofia a Milà. Finalment, a Roma es va introduir en el cercle dels poetae novi. 

L’any 37 aC va publicar els seus primers poemes pastorívols a l’estil del poeta grec Teòcrit, anomenats Èglogues o Bucòliques. Això li va suposar aconseguir celebritat i entrar en el cercle literari de Mecenes. 

A petició d’aquest va composar les Geòrgiques, poema didàctic en quatre llibres on ensenya les regles de l’agricultura i dels seus treballs . 

 El mateix August l’incita a escriure l’Eneida, la composició que el va ocupar la resta de la seva vida: deu anys. 

Publius Vergilius Maro Quan tornava d’un viatge a Grècia, que havia començat amb 52 anys per visitar els llocs on transcorre l’acció de la primera part de l’Eneida, Virgili va patir una insolació i va morir a Brindisi, el 22 de setembre del 19 aC. A la seva tomba s’hi van escriure aquestes paraules composades, segons la tradició, per ell mateix: ...cecini pascua, rura, duces  ... he cantat les pastures, els camps, els guerrers. 

Abans d’embarcar havia pregat al seu amic Vari que  si li passava res cremés el manuscrit de l’Eneida, ja que alguns versos encara estaven incomplerts. Però August s’hi va oposar i va ordenar que el poema es publiqués. 

Les obres fonamentals de Virgili són tres: 
Les Bucòliques, escrites del 40 al 37 aC. També anomenades Èglogues.  Són 10 poemes de pastors.  La majoria de les Bucòliques estan escrites en forma de diàleg entre pastors. Cal destacar-ne la primera i la novena. A la primera el pastor Melibeu es lamenta per la pèrdua de la seva heretat confiscada, mentre que Títir (alter ego del mateix Virgili) ha pogut 
conservar la seva gràcies al déu August. 
Les  Geògiques, escrites del 37 al 30 aC. Mecenes va suggerir la  composició d’aquesta obra a Virgili amb la idea de fomentar el gust dels romans per l’agricultura, després d’haver viscut tantes guerres. 

L’Eneida va ser escrita del 30 al 19 aC. Va ser el mateix August qui el va animar a escriure 

un cant èpic romà, en el moment que Octavi havia tornat victoriós d’Àccium i les campanyes d’Orient. La llegenda d’Enees, unida a la del culte a la seva mare Venus, havia tingut unaàmplia difusió a Roma, sobretot després de les Guerres Púniques. Nevi havia cantat ja elsamors entre Enees i Dido. D’altra banda, Enees és el pare de Iul, origen de la gens Iúlia,d’on procedeix la família d’August. L’obra es divideix en 12 cants, seguint els models homèrics de l’Odissea en els 6 primers llibres (viatge d’Enees des de la destrucció de Troia fins a la seva arribada a Itàlia); i la Ilíada, dels sis restants, on conta la conquesta troiana del Laci fins a la mort del rei Turn rei dels rútuls. Aquest és el començament de l’Eneida, la gran epopeia nacional de Roma. 

Set versos que resumeixen el seu contingut: 

Arma virumque cano, Troiae qui primus ab oris 
Italiam fato profugus Laviniaque venit 
Litora, multum ille et terris iactatus et alto 
Vi Superum, saevae memorem Iunonis ob iram, 
Multa quoque et bello passus, dum conderet urbem 
Inferretque deos Latio, genus unde Latinum 
Albanique patres atque altae moenia Romae 
Canto les gestes i el baró que, fugitiu per causa del 
destí, va arribar el primer des de les costes de Troia a 
Itàlia i al litoral de Lavínia, sacsejat per terra i mar per la 
força dels déus i la cruel ira de la rancorosa Juno; i va 
patir molt en la guerra fins fundar la ciutat i introduir els 
déus al Laci, d’on prové el llinatge llatí, els pares albans 
i les muralles de l’altiva Roma. 

L’Eneida figura entre les obres mestres de l’antiguitat. Com que la seva intenció és glorificar el passat de Roma i, en conseqüència, el de la gens d’on procedia Octavi August, utilitza molt hàbilment el recurs de l’anticipació dels esdeveniments futurs. Per exemple, al cant VI, quan Enees, guiat per la Sibil·la, baixa als Inferns i veu les ànimes dels futurs herois:

Tu regere imperio populos, Romane, memento 
(hae tibi erunt artes) pacisque imponere morem, 
parcere subiectis et debellare superbos. 

Tu, romà, recorda regir amb el teu govern els pobles (aquestes 
seran les teves arts) i imposar el costum de la pau, respectar els 
vençuts i humiliar els orgullosos