REPRESENTACIONS ESCÈNIQUES
Les representacions escèniques més importants eren, els Ludi Megalenses, en
 |
| La Grex |
A les representacions d'aquestes festivitats se n'hi afegien altres d'extraordinàries en ocasions com els triomfs militars o els funerals d'algun personatge notable.
Els edils eren els encarregats a Roma d'organitzar els espectacles. Contractaven una companyia teatral (grex) i el seu director (dominus), que no solament dirigia sinó que també actuava, i comprava la peça al poeta.
El número d'actores o histriones era de cinc o més. Els actors professionals estaven
socialment mal considerats, com a mínim durant la República, de manera que no
podien ser ciutadans com ho eren a Atenes, sinó esclaus o lliberts.
En època de l'Imperi, en canvi, els actors famosos van convertir-se en estrelles fins a l'extrem que alguns membres de l'alta societat, com l'emperador Neró, van caure en la temptació d'actuar.
En època de l'Imperi, en canvi, els actors famosos van convertir-se en estrelles fins a l'extrem que alguns membres de l'alta societat, com l'emperador Neró, van caure en la temptació d'actuar.
No hi havia actrius, i els papers femenins els representaven homes, el qual ho dissimulaven amb les mascàres (personae) que duien.
La vestimenta podia ser la túnica grega (pallium) en aquelles obres situades a
Grècia, o la túnica i toga romanes en les obres de tema romà. Els actors duien també
unes sabates amb talons alts per a la tragèdia (cothurnus), i una sandàlia oberta anomenada soccus per a la comèdia.
El teatre llatí era en vers i hi tenia un lloc important la música. Hi havia abundants escenes cantades (cantica) entre diversos personatges o en solitari amb acompanyament de flauta. Per això cada companyia incloïa un o més cantors que executaven els cantica mentre els actors feien en silenci els gestos adequats.
L'HEXÀMETRE
Un hexàmametre és un vers que es fa servir per l'anomenada poesia èpica (un poema èpic és un poema format per milers de versos, que tracte sobre herois, llegendes, dèus, monstres... i per tant acaba sent sempre una narració). Una bona part de la literatura occidental comença amb una poesia èpica.
El segle VIII ac, a Grècia, Homer va escriure dos enormes poemes, la ilíada i l'odissea, i 800 anys després al segle I ac, Virgili, va agafar la ilíada i la odissea i les va fucionar en un sol llibre, l'Eneida, escrit en llatí. Tots aquests llibres tenen en comú les característiques mencionades anteriorment.
Com es construia un hexàmetre?
Per a realitzar un vers primerament hem de tenir en compte la quantitat vocàlica, el llatí té 10 vocals en comptes de cinc, hi ha dos A, dos E, dos I, dos O i dos U, però una es pronuncia més llarga que les altres, i això s'indica amb una ralla horitzontal. Per tenim les vocals llargues i les vocals breus, les breus tenen un petit signe a dalt semblant a una u. Així doncs aquest fet provocarà un ritme de pronunciació diferent als versos.
Combinacions de dos vocals
- -
uu
-u
u -
Combinacions de tres vocals
- - -
- - u
- u u
u u u
u - -
u u -
- u -
u - u
Així doncs els grecs escollien les combinacions que ells volien. Les mes utilitzades, lesmés habituals, eren, la peu espondeu (- -) i la peu dàctil (- u u).
Per tant com es fa un hexàmetre?
Direm que un hexàmetre està format per 6 mesures, i cada una d'aquestes parts s'anomena peu, per tant un hexàmtre és un vers que té 6 peus., i aquets han de ser dàctils o espondeus. Per tant un vers tindrà entre dotze i vuit vocals, i sempre seràn de la mateixa estructura.
La vestimenta podia ser la túnica grega (pallium) en aquelles obres situades a
Grècia, o la túnica i toga romanes en les obres de tema romà. Els actors duien també
unes sabates amb talons alts per a la tragèdia (cothurnus), i una sandàlia oberta anomenada soccus per a la comèdia.
El teatre llatí era en vers i hi tenia un lloc important la música. Hi havia abundants escenes cantades (cantica) entre diversos personatges o en solitari amb acompanyament de flauta. Per això cada companyia incloïa un o més cantors que executaven els cantica mentre els actors feien en silenci els gestos adequats.
L'HEXÀMETRE
Un hexàmametre és un vers que es fa servir per l'anomenada poesia èpica (un poema èpic és un poema format per milers de versos, que tracte sobre herois, llegendes, dèus, monstres... i per tant acaba sent sempre una narració). Una bona part de la literatura occidental comença amb una poesia èpica.
El segle VIII ac, a Grècia, Homer va escriure dos enormes poemes, la ilíada i l'odissea, i 800 anys després al segle I ac, Virgili, va agafar la ilíada i la odissea i les va fucionar en un sol llibre, l'Eneida, escrit en llatí. Tots aquests llibres tenen en comú les característiques mencionades anteriorment.
Com es construia un hexàmetre?
Per a realitzar un vers primerament hem de tenir en compte la quantitat vocàlica, el llatí té 10 vocals en comptes de cinc, hi ha dos A, dos E, dos I, dos O i dos U, però una es pronuncia més llarga que les altres, i això s'indica amb una ralla horitzontal. Per tenim les vocals llargues i les vocals breus, les breus tenen un petit signe a dalt semblant a una u. Així doncs aquest fet provocarà un ritme de pronunciació diferent als versos.
Combinacions de dos vocals
- -
uu
-u
u -
Combinacions de tres vocals
- - -
- - u
- u u
u u u
u - -
u u -
- u -
u - u
Així doncs els grecs escollien les combinacions que ells volien. Les mes utilitzades, lesmés habituals, eren, la peu espondeu (- -) i la peu dàctil (- u u).
Per tant com es fa un hexàmetre?
Direm que un hexàmetre està format per 6 mesures, i cada una d'aquestes parts s'anomena peu, per tant un hexàmtre és un vers que té 6 peus., i aquets han de ser dàctils o espondeus. Per tant un vers tindrà entre dotze i vuit vocals, i sempre seràn de la mateixa estructura.
 |
| exemple d'hexàmtere |
No hay comentarios:
Publicar un comentario