L'ELOQÜÈNCIA EN LA LITERATURA I LA SOCIETAT ROMANES

L'ELOQÜÈNCIA EN LA LITERATURA I LA SOCIETAT ROMANES  

La democràcia grega va introduir l'art de l'eloqüència, necessari per parlar en les assembleas o als jurats populars. Així, ja des de finals del segle V van sorgir grans oradors  com Lísias i Demòstenes. I Aristòtil va establir la classificació dels discursos segons el seu objectiu: 

• genus demonstratiuum: comprenia els elogis funeraris i els honorífics,  els panegírics,  

• genus deliberatiuum: té com a finalitat convèncer una assemblea,  

• genus iudiciale: el seu fi era convèncer un tribunal.  

Art de l'eloqüència

Així doncs la retòrica va pasar a Roma. L'educació escolar estava adreçada a formar oradors, ja  el mitjà pel qual el ciutadà de la classe dirigent podia fer carrera política era saber parlar en públic, sobretot en la darrera etapa de la República, quan les sentències judicials, les qüestions polítiques i els càrrecs públics es decidien als tribunals, al senat o a les assemblees. 

Dels milers i milers de discursos que van pronuciar els oradors romans, avui solament resten 58 dels discursos que va escriure Ciceró  i uns quants d'època imperial.  Hi ha altres oradors coneguts per citacions o al·lucions com Quintilià i Tàcit.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Cicer%C3%B3

CICERÓ, ORATOR  

Ciceró

Per a Ciceró l'oratòria llatina, com a gènere literari, comença amb Cató el Censor, anomenat així perquè des del seu càrrec de censor protegia la puresa dels costums romans de la societat. L'estil dels seus discursos era senzill, rude i vigorós, però poc ordenat i poc harmoniós.

Cató deia:" rem tene, uerba sequentur" ("domina el tema, les paraules vindran tot seguit").

Així doncs, donava més importància a les ideas que a la forma de dir-les.

 Cató  era la figura que defensava a l'Estat , el "uir bonus peritus dicendi" ("home bo que sap parlar").  

Altres Oradors

Els germans Tiberi i Gai Grac van tenir, com a mestres, rètors grecs. Primer un i després l'altre, a la segona meitat del segle II a. C., van aconseguir amb la seva eloqüència el tribunat de la plebs, des d'on van impulsar una reforma agrària a favor de les classes populars que els va portar a ser morts per la classe aristocràtica. Ells van ser els primers a adreçar-se al poble amb un estil molt diferent al que empraven al senat. Mentre que davant els senadors els seus discursos eren complicats i amb un to elevat, davant el poble, en canvi, eren clars i directes, amb un llenguatge col·loquial. La seva contribució a l'oratòra llatina va consistir, segons Ciceró, que tanmateix detestava les 

seves idees polítiques, a introduir-hi termes nous, presos de la filosofia grega. 

Les  convulsions polítiques del segle I a. C. van dur  a terme l'edat d'or de l'oratòria llatina. La República era amenaçada pels successius  militars que volien imposar el seu poder. Els nombrosos processos de la classe dirigent, feien de l'eloqüència una arma temible, l'única que es podia oposar a la força de les armes.

Per triomfar en política ja no n'hi havia prou amb ser de bona família, ara  també habies de tenir cultura i talent oratori. 

• L'estil àtic, ensenyat a Atenes, era sobri, sense èmfasi. El seu principal representant va ser Juli Cèsar. 

•  L'estil asianista, de les escoles de l'Àsia Menor era abundant i florit. El principal orador d'aquest corrent va ser Hortensi, sovint rival de Ciceró. 
• L'estil rodi, propi de l'illa de Rodes, era a mig camí de la sequedat àtica i la sobreabundància asianista. Hi va pertànyer Ciceró.                                                                                             

Algun temps després d'exercir la magistratura de qüestor els sicilians van acudir a ell 

perquè actués com a fiscal contra Verres quan aquest va deixar el càrrec de governador de Sicília i va ser acusat de corrupció.. Aquest era el procés que necessitava Ciceró per fer-se famós a Roma, just quan aspirava a ser elegit edil, i per això va aplicar-se al cas amb totes les seves forces. Va donar un èxit fulminant: només amb el primer discurs i la presentació d'un nombre aclaparador de testimonis va aconseguir que Verres s'exiliés sense esperar sentència. 

Catilinàries

Durant el seu consolat, Catilina, candidat del partit popular que havia estat derrotat a les eleccions, va disposar-se a prendre el poder per la força amb el suport de nombrosos partidaris. Ciceró en quatre discursos davant el senat va descobrir la conjuració, va fer fugir de Roma Catilina, va aconseguir la pena de mort per als conjurats que havien restat a Roma i va desmantellar així la seva organització. 

Filípiques   

                           

Són els catorze discursos que Ciceró va redactar contra Antoni. El nom de Filípiques va ser donat establint un paral·lel amb les Filípiques de Demòstenes, el conjunt de discursos que aquest orador atenès va pronunciar per salvar la llibertat de Grècia davant l'amenaça de Filip II de Macedònia. Tal designació demostra que Ciceró va aconseguir igualar el seu model grec. Arreu d'aquests discursos són presents els temes filosòfics més tractats per Ciceró. L'íntima aliança aconseguida entre retòrica i 

filosofia fan de les Filípiques l'obra mestra de l'eloqüència de Ciceró.